Títol i títol original: “Ahora o nunca”

Direcció: Rob Reiner

Producció: Craig Zadan, Neil Meron, Alan Greisman i Rob Reiner

Any de producció: 2007

Duració: 97 minuts

Guió: Justin Zackham

Fotografia: John Shaiman

Muntatge: Robert Leighton

Música: Marc Shaiman

Intèrprets: Jack Nicholson, Morgan Freeman, Sean Hayes, Rob Morrow, Beverly Todd, Alfonso Freeman i Rowena King.

Editora o distribuïdora: Warner

Argument

Fa molt temps, el professor de filosofia de Carter Chambers, en el seu primer any de carrera, els va suggerir als seus estudiants que elaboressin un “llistat de desigs”, un recompte de totes les coses que volien fer, veure i experimentar en la vida abans de morir. Però, mentre Carter estava encara tractant d’aclarir els seus somnis i plans privats, la realitat es va posar al mig: matrimoni, fills, una multitud de responsabilitats i, finalment, un treball de mecànic d’automòbils durant 46 anys, gradualment van canviar la seva idea del que era una llista de desigs en poc més que un record agredolç d’oportunitats perdudes i en un exercici mental en el qual pensava de tant en tant per a passar el temps mentre treballava sota la capota d’un cotxe. Entretant, el multimilionari empresari Edward Cole mai va veure una llista sense pensar en els beneficis. Sempre estava massa atrafegat fent diners i construint un imperi per a pensar en quins podrien ser les seves necessitats més profundes, més enllà de la següent adquisició o una tassa de cafè per a gourmets. Però llavors la vida els va donar a ambdós un toc d’atenció urgent i inesperat. Carter i Edward es van trobar compartint una habitació d’hospital de bon tros temps per a pensar en el que succeiria a continuació, i en quant d’això estava en les seves mans. A pesar de les seves diferències, aviat van descobrir que tenien dues coses molt importants en comú: una necessitat no satisfeta d’acceptar-se a si mateixos i les eleccions que havien fet, i un desig urgent de passar el temps que havien perdut fent tot el que sempre van voler fer. Així que, en contra de les ordres del metge i del sentit comú, aquests dos autèntics desconeguts abandonen l’hospital i es llancen junts a la carretera per a viure l’aventura de les seves vides.

Preguntes als nois i noies

Observació:

Quin és el missatge que creus que hi ha en aquesta pel·lícula?

Com s’estableixen les relacions entre el professor i els estudiants?

Quina creus que és la intenció de l’Edward Cole?

Què creus que vol aconseguir?

En quin context social es desenvolupa la pel·lícula?

Com és la relació entre els dos personatges?

Es basa en alguna obra literària?

Reflexió:

Creus que avui es dona aquesta situació? Què és el que mou al professor de filosofia a apropar-se als seus alumnes?

Creus que és una situació possible? Per què?

Creus que hi ha alguns fets o escenes que siguin valors educatius?

Què podem aprendre per a la vida quotidiana i professional?

Proposta d’activitat

Introducció al tema amb una petita dinàmica en la qual cadascú fes una llista amb les coses que li hauria agradat o li agradaria fer en un futur per tal de ser feliç.

Introducció a la pel·lícula i als temes que tracta i després faria el visionat de la pel·lícula.

Demanar que tornin a mirar la seva llista i, a partir del visionat de la pel·lícula, que refacin la llista si ho creuen convenient per tal d’adaptar-la al que de veritat és important per a ells.

Obrir un debat en el qual es donin les opinions sobre el tema i es puguin posar exemples de canvis en les llistes.

Ja tornem a estar aquí i amb moltes novetats.

Ja hem triat la temàtica del nostre blog!!! ueeeeeeeeee!!! Ja era hora!

Doncs bé, com a projecte de blog hem triat un tema una mica diferent però totalment motivador per tal de treballar diferents continguts dintre de l’aula, i què millor forma de fer-ho que utilitzant el cinema com a recurs educatiu!

A partir d’ara anirem fent actualitzacions on inclourem recomancions de pel·lícules amb suggerencies d’activitats per a realitzar-les a l’aula.

Recomanem aquestes pel·lícules per a secundària, però també deixem marge per a que cada mestre triï si ho vol fer servir amb altres destinataris.

Petons i fins aviat!!!

Després de llegir el text de la Tíscar Lara “Blogs para educar”, podem extreure les conclusions següents:

Els blogs apareixen com una alternativa a un diari personal però creant una comunitat d’intercanvi i de relació entre diferents persones interessades en el tema concret de cada blog. El text es centra molt en la idea d’aprendre a aprendre en el sentit d’aprendre al llarg de la vida, i un bon recurs per dur-lo a terme serien els blogs.

Els blogs són una eina important que ajuda a l’aprenentatge constructiu de les persones, promovent la comunicació, la interactivitat, la sociabilització i el treball tant cooperatiu com individual, però també s’ha de tenir en compte que els weblogs han de tenir un suport, un context adequat, en el que el professor es convertirà en una guia que ha d’ensenyar, per a que els seus alumnes aprenguin un ús responsable d’aquesta eina i que es doni el coneixement desitjat.

Aquesta eina no està a l’abast de tothom, el text parla de tot el que es pot fer i tot el que ajuda tenir un blog per la construcció del propi coneixement dels alumnes tant individual com amb el professor i els altres companys, però està clar que no s’utilitza en totes les aules, ni en tots els centres educatius. Això es dona perquè els centres no estan en xarxa i, segons la nostra opinió, tampoc disposen dels recursos econòmics necessaris per a dur-lo a terme.

Això, ens porta a pensar que si en un país desenvolupat com el nostre no es disposen del medis per fomentar aquest aprenentatge, com serà als que estan en vies de desenvolupament?

Està molt bé fomentar aquestes eines i conscienciar a la societat de la importància de les noves tecnologies. Però s’ha de tenir en compte que és una eina pel propi aprenentatge com també ho són els llibres, l’escriptura i alguns dels mètodes que, tot i ser tradicionals, no significa que siguin dolents. Hem de continuar fomentant la comunicació i la interacció de les persones a nivell físic perquè no es perdin el llenguatge verbal i el no verbal, el feedback entre persones i les seves relacions, perquè no tot sigui informatitzat i a través de una pantalla.

Sóm la Lídia, la Johanna i la Núria.

Benvinguts i benvingudes al nostre blog.

Esperem que us agradi.

Fins aviat!!!